Els dies 3, 4 i 5 de febrer tindrà lloc el Congrés de la Joventut de Catalunya. Serà un Congrés adreçat a les entitats juvenils, persones joves, representants polítics i professionals de joventut i persones expertes i obert a tothom en què es posarà en valor la co-creació de les polítiques de joventut. De la feina feta durant el Congrés, així com durant les activitats prèvies al mateix, han de sorgir les bases per al nou Pla nacional de joventut de Catalunya.

En aquest web et presentem les activitats prèvies al Congrés i et convidem a participar-hi.

Context actual:

Les circumstàncies derivades de la COVID-19 han posat de manifest que molts dels aspectes que afecten la situació de les persones joves són estructurals (atur, precarietat laboral, segmentació del mercat laboral, índex de pobresa, criminalització del col·lectiu jove, etc.) i s’agreugen en cada crisi socioeconòmica.

D’aquest fet, se’n poden extreure tres grans conclusions:

La pandèmia, un accelerador del canvi social. La pandèmia de la COVID i les mesures associades han precipitat i han fet visibles diversos canvis que ja s’estaven produint en la societat, alguns dels quals tenen una afectació especial entre les persones joves: la consolidació d’una societat virtual, en què elements com la formació, el treball, la participació o el consum cultural cada cop es faran més en línia; l’emergència de les notícies falses i la polarització política, que es retroalimenten en contextos extrems i de prevalença del món virtual, i l’increment de les desigualtats socials, tal com s’ha explicat anteriorment.

Una crisi en clau generacional. Des de fa temps, la infància i la joventut s’han convertit en les etapes vitals més vulnerables de les nostres societats. A diferència d’altres èpoques, en les societats actuals (marcades per les crisis econòmiques cícliques i la baixa despesa pública) les persones joves són, juntament amb els infants, el col·lectiu més empobrit. La taxa de pobresa entre els menors de 16 anys és la més alta, seguida de la juvenil. La pobresa és un exemple de la situació de vulnerabilitat i de la necessitat de prioritzar la despesa pública en el col·lectiu jove.

Un punt d’inflexió? La combinació de la concatenació de crisis econòmiques que es viuen en clau generacional, l’emergència climàtica i el creixement dels autoritarismes creen un context complicat i generen unes prospectives de dificultat per a les noves generacions. En aquest sentit, des del camp de la joventut interessaria abordar la possibilitat d’un nou contracte social en què es revisin, a partir d’un increment dels recursos públics disponibles, els paràmetres actuals de la solidaritat intergeneracional i el trànsit d’una economia basada en els fòssils i la segmentació laboral a un model productiu menys agressiu amb les persones i el medi ambient, que aprofundeixi i millori la governança.

En quin punt ens trobem:

El PNJCat havia d’estar elaborat i aprovat per decret de Govern l’any 2021, tal com estableix la Llei 33/2010 de polítiques de joventut.

Tenint en compte el context del darrer any i mig, s’ha ampliat el temps dedicat a la reflexió i a la construcció del nou marc de les polítiques de joventut fins a l’estiu del 2022, que ha de servir per donar forma a aquest nou instrument o marc necessari per a les polítiques de joventut.

Per poder fer aquest canvi de rumb s’ha treballat en dues línies de:

Pla d’actuació de joventut– COVID: a l’inici de 2021 es va elaborar un pla de transició entre el PNJCat vigent i futur, que s’adaptés a les necessitats i les situacions que afecten les persones joves tenint en compte l’impacte derivat de la COVID.
Actualment, està en procés de revisió. S’ha treballat a nivell interdepartamental per valorar-ne l’execució i per ampliar la seva implementació durant el 2022 fins que puguem comptar amb el nou Pla Nacional de Joventut.

Procés de reflexió, de debat i de participació per construir el nou marc de les polítiques de joventut davant el context actual.
Durant el mes de maig a juliol de 2021 es van crear sis grups motors amb l’objectiu de reflexionar i dissenyar de forma conjunta les activitats a fer durant la tardor de 2021 prèvies al Congrés de la Joventut.

Projectes de vida i emancipacions
Co-creació, expressió i identitats
Inclusió social, feminismes i equitat
Connexió i transformació digital
Bé comú i justícia climàtica
Res-pública en joventut

Aquests sis grups han estat formats per referents tècnics experts de la Direcció General de Joventut i l’Agència Catalana de la Joventut, representants de les entitats municipalistes (Associació Catalana de Municipis i comarques i Federació de Municipis de Catalunya) i representants del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.

Per a més informació fes click aquí.